dilluns, 26 d’octubre del 2015

Aquell home que em va matar

En un poble molt llunyà, ja fa massa temps i tot, vivien uns éssers horribles, que el que volien era fer-me desaparèixer.
Al principi tot anava bé, m'entregaven, o jo mateix robava, animals per poder alimentar-me. De veritat aquells monstres tan espantosos creien que tot acabaria així? Però de totes aquelles bèsties, hi havia una excepció: la princesa del poble.
Un bon dia, o dolent si ho penso bé, van acabar-se els animals. Què menjaria? Tenia gana, molta gana! Així doncs, sense entendre per què, un dia la princesa va aparèixer a la meva cova. Què feia ella allà? Va dir-me que no la matés, que els habitants del poble havien decidit sacrificar-la, però que pel que més volgués, la deixés escapar. No podia matar-la. Era tan maca...! Ja ho havia decidit, es quedaria allà amb mi, i jo la protegiria amb la meva vida si calgués.
L'endemà, un jove muntat a cavall va aparèixer disposat a treure'm la meva princesa. No ho anava a permetre. Mai havia estat tan enfadat, l'estimava de veritat. Aquell home, anomenat Jordi, i jo vam lluitar fins a la mort. La nostra baralla va acabar-se quan la seva espasa va clavar-se a la meva panxa.
Quan el meu cos reposava sense vida, la princesa va acostar-se plorant. Aquell home havia matat el seu protector, m'havia matat a mi. De la barreja de les llàgrimes de la princesa i la meva sang, va sorgir una rosa, gairebé tan maca com la princesa. Minuts després, el cavaller va tallar la rosa i va entregar-la a la princesa. I així va ser com la princesa va haver de tornar al castell. Però jo no estava trist. El que els altres no sabien era que jo seguia viu, dins d'aquella rosa. I el més important, al costat de la meva estimada princesa.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Aquesta sóc jo

Sempre m'han dit que sóc una bona noia. M'agrada fer les coses bé i que tot surti perfecte. M'esforço en tot el que faig, es podria dir que sóc molt perfeccionista.

Jugo a vòlei, amb el número onze a l'esquena. Que per cert, m'encanta. Ja fa quatre anys que porto l'onze, i ha passat a ser un dels meus números preferits.

Sempre s'ha fet la pregunta de què volem fer en un futur, crec que vaig saber-ho l'any passat. De moment, l'any que ve vull fer el batxillerat científic, agafant les optatives relacionades amb la biologia. Més tard aniré a la universitat i estudiaré biologia. No sé què faré després, si ser biòloga, professora, potser alguna cosa relacionada amb la medicina... No ho sé, però pel que sé ara mateix, serà relacionat amb l'estudi de la vida i els éssers vius.

Abans de descobrir el món de la biologia, havia pensat ser escriptora (i moltes coses més que ara he esborrat del meu cap). Ara en canvi només escric quan m'ho demanen o intento inventar alguna cançó amb la meva guitarra. No utilitzo l'escriptura tant com abans, però una vegada que començo, acostumo a escriure molt. Suposo que escriure, és una bona forma de desestressar-se, o almenys, a mi em serveix.