dijous, 10 de març del 2016

Recomanacions sobre l'ús del mòbil

Tots els mòbils vénen amb un manual d'instruccions que ens explica el seu funcionament, encara que ningú o poca gent l'utilitza.
Però de totes formes, en aquests textos i instruccions ningú ens explica quin és l'ús adequat del mòbil.

Per aquest motiu, a continuació et recomano un seguit de passes a seguir que faran que puguis compaginar la teva vida amb l'ús d'aquest aparell.

-Posa a carregar el mòbil a la nit. Això no significa que estiguis utilitzant-lo tot el dia, però sempre va bé tenir bateria per si hi ha una emergència.

-Apaga el mòbil quan vagis a dormir. Una altra opció és posar-lo en silenci o en "mode avió", d'aquesta manera si tens una alarma sí que sonarà.

-No utilitzis el mòbil quan estàs amb amics. Si has quedat amb ells és per estar amb ells! Ja tindràs temps d'utilitzar el teu "smartphone" quan estiguis a casa.

-Desconnecta del mòbil si estàs en una reunió de feina, familiar, al col·le o a l'institut.

-No diguis coses pel mòbil si no les diries en persona, no pots amagar-te darrere una pantalla.

-Vigila amb el que penges a les xarxes socials. Tot està mecanitzat i tot queda gravat a Internet.

-Utilitza el mòbil en la teva vida diària, però no n'abusis. Aquesta màquina intel·ligent és molt útil però només si es fa servir amb precaució.

-Porta el mòbil a tot arreu, d'aquesta manera és més fàcil comunicar-te amb algú si ho necessites.

-I el més important, no deixis que el mòbil ocupi gran part de la teva vida i sobretot, que no faci que t'allunyis de la gent que estimes.

Només va ser un partit

Quatre anys a la presó no són plat de bon gust per a ningú. Sóc en Joan i demà torno a casa! Per fi! Després de tant de temps tancat, per fi seré lliure.

Vaig acabar a la garjola per haver manipulat els resultats d'un partit de futbol. Com podreu imaginar, sóc àrbitre.

Estic nerviós, vaig a dormir perquè l'espera no se'm faci tan llarga.

Surto de la presó. Després de cinc minuts caminant, em trobo un munt de gent que ja coneixia.
-"Ei" Joan! Com va? Quines ganes tenia de veure't!
-Hola! Te'n recordes de mi? Sóc la Montse. Com t'hem trobat a faltar...

De camí a casa em trobo una dona molt maca que sembla molt simpàtica.
-Ostres Joan, estàs molt atractiu. Aquests anys t'han sentat molt bé! Quan vulguis quedem i així m'expliques l'experiència.

Estic al·lucinant, tothom em rep amb molta estima i afecte. La cosa encara no ha acabat.
-Joan, amic! Sóc el mecànic de sota casa teva, em recordes? Feia molt de temps que no et veia. Mira, he sigut pare, és diu Pau. Ja té dos anyets!

-Joan fill, feia molt de temps que no sabia res de tu. No vens per l'església ja, déu meu. Que tot et vagi genial, encara tens el teu lloc a missa, t'esperem.
No m'ho crec, el mossèn de la ciutat donant-me la seva benedicció...

Els meus companys de feina! Me'ls trobo a tocar de casa meva. Tot són elogis i aplaudiments. Sembla que m'estimen.

PUUM! Em desperto, de cop! Entre mig d'aplaudiments me n'adono de que tot ha estat un somni.

Arriba l'hora de la veritat, surto de la presó atemorit, però amb ganes de que tot sigui com jo mateix havia imaginat.

Crits, sí, crits. És l'única cosa que escolto. Tothom em crida! I m'esbronca, m'insulta, em menysprea...
Els jugadors de futbol em pressionen, la gent del poble em critica. De sobte em veig rodejat de monstres sense cor que m'escridassen sense parar.

No ho sé, crec que no era per tant. Total, només va ser un partit.