En un poble molt llunyà, ja fa massa temps i tot, vivien uns éssers horribles, que el que volien era fer-me desaparèixer.
Al principi tot anava bé, m'entregaven, o jo mateix robava, animals per poder alimentar-me. De veritat aquells monstres tan espantosos creien que tot acabaria així? Però de totes aquelles bèsties, hi havia una excepció: la princesa del poble.
Un bon dia, o dolent si ho penso bé, van acabar-se els animals. Què menjaria? Tenia gana, molta gana! Així doncs, sense entendre per què, un dia la princesa va aparèixer a la meva cova. Què feia ella allà? Va dir-me que no la matés, que els habitants del poble havien decidit sacrificar-la, però que pel que més volgués, la deixés escapar. No podia matar-la. Era tan maca...! Ja ho havia decidit, es quedaria allà amb mi, i jo la protegiria amb la meva vida si calgués.
L'endemà, un jove muntat a cavall va aparèixer disposat a treure'm la meva princesa. No ho anava a permetre. Mai havia estat tan enfadat, l'estimava de veritat. Aquell home, anomenat Jordi, i jo vam lluitar fins a la mort. La nostra baralla va acabar-se quan la seva espasa va clavar-se a la meva panxa.
Quan el meu cos reposava sense vida, la princesa va acostar-se plorant. Aquell home havia matat el seu protector, m'havia matat a mi. De la barreja de les llàgrimes de la princesa i la meva sang, va sorgir una rosa, gairebé tan maca com la princesa. Minuts després, el cavaller va tallar la rosa i va entregar-la a la princesa. I així va ser com la princesa va haver de tornar al castell. Però jo no estava trist. El que els altres no sabien era que jo seguia viu, dins d'aquella rosa. I el més important, al costat de la meva estimada princesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada